Un dels més grans (i poc interpretats) oratoris de Haendel, aquest treball ofereix una sèrie de supèrbies peces corals, que van formalment i tècnica, des d’una intensitat suprema a una tendra humilitat, des de la simple narració a un gran jubileu.

Israel in Egypt retrata les tribulacions del poble hebreu, les plagues d’Egipte i els fets bíblics relacionats en una magistral demostració de la capacitat del compositor en l’ús dels cors com un mitjà dramàtic.

Dissabte, 5 de maig de 2007:

A les 21:30 hores:
A l'Església de Santa Eulàlia de Mèrida
Plaça de l'Ajuntament,
08901 - L'Hospitalet de Llobregat

Obra:                    Israel in Egypt

de                               George Frideric Handel

 

Direcció:                    Joaquim Miranda

Organitza:                  Coral Xalesta

Patrocina                  Ajuntament de L'Hospitalet

Entrada                      Gratuïta
 

Pàgina web:              www.xalesta.org
Correu electrònic:     xalesta@mixmail.com

En un moment on la guerra entre els pobles continua, dia a dia, en primera plana volem transmetre en aquest concert un missatge de Pau entre les diverses cultures i religions. Es per aquest motiu que L’Orfeó Gracienc i la Coral Xalesta volem preparar i interpretar aquesta obra conjuntament.

 Aquest concert s’inclou en un programa especialment pensat per la Coral Xalesta en un  afany per posar de relleu, en aquest cas mitjançant la música, com d’enriquidora per l’home i la societat en general, pot arribar a ser la multiculturalitat. Important des del punt de vista d’aconseguir la pau i l’harmonia, ja que només coneixent altres cultures que convisquin amb la nostra, trobarem una manera conjunta de poder enfrontar alguns dels actuals problemes de la societat actual: com poden ser la intolerància amb altres races o religions, pel sol fet de ser diferents de la nostra; el sotmetiment polític i econòmic per part d’altri, només pel benefici d’uns pocs, etc.

L’obra Israel in Egypt
de George Frideric Handel

Israel en Egipte fou escrit el 1738, tres anys abans que el famós Messiah. Les autoritats eclesiàstiques no permetien produccions representades sobre fets bíblics, ni per Quaresma; així que la utilització de l’oratori en estil concertant va resoldre els dos problemes.

La història d’Israel en Egipte és la història tradicional judeo-cristiana: les tribus hebrees van entrar a Egipte cap el 1600 a. de C. per invitació de Josep, el fill segrestat de Jacob, aleshores un alt funcionari de l’administració del Faraó. Sota la llei egípcia, els israelites van prosperar i es van multiplicar, uns 600.000 en tres segles, aproximadament un 40% de la població egípcia. Després d’un canvi en la successió ètnica dels Faraons, els hebreus es van veure sense drets i esclavitzats. Moisès, hebreu de naixement, fou el fill adoptiu d’una reina faraònica (probablement Hatsepsut, reina sota Tutmosis II, o possiblement, la germana de Ramsès II; la data de l’èxode és incerta i varia en uns dos-cents anys), i de jove fou un egipci lleial i podia haver arribat a ser un líder militar. Va deixar Egipte – per la mort de Hatsepsut, quan el seu germanastre i acèrrim enemic Tutmosis III va arribar al tron – i va passar 40anys a l’exili.

Va tornar, amb 80 anys, per conduir els hebreus fora d’Egipte,i enfrontar-se al Faraó. Tots els intents de negociació van fracassar, i Moisés va vaticinar una sèrie de plagues que afectarien especialment, als aspectes més sagrats de la cultura egípcia. El primer, el Nil, riu sagrat. Les seves aigües es van tornar sang i imbevibles. A continuació, arribaren granotes, polls, mosques, llagostes, pestes per a les bèsties, les calorades, pedregades, un gran foscor, i l’alenada mortal, que es va endur els primogènits dels poble d’Egipte. Els sacerdots del Faraó van intentar demostrar que aquestes plagues eren simples trucs – van tenir èxit en redreçar les aigües del Nil i revocar la plaga de granotes -, però aquesta sèrie de  malediccions van trencar la voluntat del Faraó, i en un moment de feblesa va accedir a l’alliberament (de fet, els egipcis van donar l’or i plata als hebreus per tal que marxessin). Però el Faraó va canviar d’idea i va enviar els seus exèrcits a perseguir- los. Però els seguidors de Moisès van escapar travessant el Mar Roig, que es va obrir a banda i banda del seu camí per un fortíssim vent de l’est; l’exèrcit i els seu carros van intentar seguir- los, però van quedar atrapats a la sorra, i es van ofegar quan les aigües van tornar a lloc. Actualment es poden trobar explicacions per les plagues, i igualment per a la travessa del Mar Roig,  però costa d’explicar que tots aquests fets tinguessin lloc d’una manera tan concurrent, i especialment el fet que Moisès tingués coneixement del que passaria; realment, sembla un miracle, ja que escapa a qualsevol explicació racional.

El director del Concert:
Joaquim Miranda

Joaquim Miranda inicià la seva formació musical a l’Escolania de Montserrat sota el mestratge del Pare Ireneu Segarra, amb estudis de cant, violí, piano i orgue. Seguí la seva formació musical al Conservatori Superior de Música de Barcelona, on assolí el grau superior de piano.

L’any 1973 acceptà la proposta de dirigir una nova coral a l’Hospitalet de Llobregat: la Coral Xalesta,  que segueix dirigint. L’any 1987 creà la Coral Mareny de Vilassar de Dalt, de la que actualment també és director, i des de 1993 dirigeix el Cor de la Universitat Autònoma de Barcelona.

En el camp de la pedagogia musical ha estat professor a diverses escoles de música i conservatoris, on ha aplicat el Mètode Ireneu Segarra. Ha dirigit les escoles de música de Rubí i Matadepera, així com també l’escola de l’Orfeó Català. Actualment és professor titular de la Facultat de Ciències de  l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha impartit cursos i ha col·laborat amb diversos cors participant del moviment coral infantil i juvenil. Ha dirigit importants obres del repertori simfònic coral i ha col·laborat amb directors com Simon Johnson, Salvador Mas, Edmon Colomer, Carles Coll, Lluís Vila i Carles Santos, entre d’altres.

Ha dirigit importants obres del repertori simfònic coral i ha col·laborat amb directors com Simon Johnson, Salvador Mas, Edmon Colomer, Carles Coll, Lluís Vila i Carles Santos, entre d’altres.

Web-site amb seguiment realitzat per Google Analytics. Si us plau, llegiu les condicions de seguiment.

Envieu un missatge a xalesta@mixmail.com amb preguntes o comentaris sobre aquest Web-site.
Darrera modificació: 09 de marzo de 2008