L'Opinió

OPINIÓ SOBRE L’EVOLUCIÓ DE LA INTERPRETACIÓ CORAL

Montserrat Lluveras
Coral Xalesta (Xalesta Exprès nº 100)

Aquests darrers temps he tingut ocasió d’assistir a unes activitats corals que m’han fet pensar i que m’agradaria comentar-vos.

Una va ser el Festival de Cantonigròs i l’altre el Concurs de corals de Tolosa (País Basc). I aquests dos, junt amb les Jornades Internacionals de Cant Coral de Barcelona, m’han permès sentir un gran nombre de corals d’aquí i de fora, que m’estan donant una imatge d’evolució de la interpretació coral.

Hi ha una sèrie de coses que coincideixen en aquests tres festivals i que em fan pensar que  el cant coral està canviant. 

En destacaria les següents:
 

• Cantar de memòria. Pràcticament el 100% dels cors han cantat de memòria, totes o pràcticament totes les cançons. I, després de parlar amb un membre del jurat de Tolosa, la seva opinió era que quan cantaven una cançó amb partitura era que no se la sabien, i, per tant, a l’hora de valorar-la ja no es considerava amb la mateixa puntuació. Pensem que el nostre públic pot pensar el mateix en veure’ns a nosaltres.
• S’aconseguia una gran empatia amb el públic, o sigui que tant si t’agradava la cançó com si no, veies que els cantaires gaudien cantant i encomanaven aquesta alegria al públic. Ens feien sentir còmodes i pendents de la seva interpretació.
• Molts moviments a l’escenari. Les corals no interpretaven totes les obres del repertori amb la mateixa col·locació dels cantaires, o sigui en alguna obra hi havia la col·locació S-C-T-B, en una altra hi havia noies al davant i nois al darrere, en alguna altra es barrejaven, etc.
• Pràcticament totes les corals interpretaven una o més d’una obra amb gestos i petites representacions o moviments dels cantaires. Eren les obres que més agradaven al públic.
• Totes les coreografies estaven tant treballades com s’havia treballat la part musical.
• I sobretot els participants al concurs de Tolosa, els cors guanyadors tenien unes veus totalment treballades i unificades, no ressaltava cap veu ni cap cantaire per sobre dels altres, i per l’aspecte facial no distingies per exemple qui cantava de soprano o qui de contralt.

D’un temps ençà, i basant-me en aquestes experiències, crec que el cant coral està canviant, i que les corals que cantin sempre estàtiques, amb partitura, sense pràcticament mirar al públic durant la interpretació (i, naturalment sense mirar al director) tenen els temps comptats.

El públic està canviant. Ja no som el mateix estil de públic ara que fa deu anys per exemple. Ara, i no cal dir si volem tenir públic jove, cal oferir més “espectacle”.

Fa uns anys a la federació vam estar col·laborant amb el Canal 33 de la TVC per fer un cicle de concerts corals que es deia “a quatre veus”. Va acabar que la TVC ens va dir que prou per dues raons principals: una era que quan es van acabar les poques corals bones, van començar a participar les corals normals i el nivell .... I l’altra era que ens van dir que “el cant coral no era un espectacle televisiu” o sigui que al cap d’uns minuts el públic que mira la televisió s’avorreix i canvia de canal. I jo hi estic d’acord,  crec que en la gran majoria de concerts corals de casa nostra és així.

Per això a l’estranger, i ja comença aquí, cada vegada s’incorporen més coses d’espectacle als concerts corals.

Naturalment, per si algú ho està pensant, això no vol dir baixar la qualitat. Només faltaria!. No tan sols es poden fer les dues coses (cantar bé i relacionar-se amb el públic oferint-los espectacle visual), sinó que quan aconseguim fer les dues coses voldrà dir que aleshores realment ens sabem l’obra. Un exemple: no podem cantar igual (amb partitura, més o menys estàtics, etc.) l’obra “Festejos de Navidad” que Israel a Egipte !

Bé. Tot això és una opinió molt discutible, i m’agradaria que si no hi esteu d’acord, escriviu la vostra opinió. Gràcies.

Web-site amb seguiment realitzat per Google Analytics. Si us plau, llegiu les condicions de seguiment.

Envieu un missatge a xalesta@mixmail.com amb preguntes o comentaris sobre aquest Web-site.
Darrera modificació: 09 de marzo de 2008